Quan la Júlia em va dir si m’agradaria fer el pròleg del seu llibre, de seguida li vaig dir que sí. Pensava que no seria difícil expressar en paraules allò que havia aconseguit i que jo vaig tenir el privilegi de viure: Una ciutat que va poder apropar-se a la poesia en la seva vessant més lliure i artística.

Les característiques socials dels darrers vint anys no ajuden gaire a acostar-se a les arts en general i menys encara de la poesia en particular. Un exemple: les emissores de ràdio i televisió dediquen als esports, especialment al futbol, un percentatge altíssim d’hores diàries. Les arts n’ocupen moltes menys en uns programes més aviat superficials, rutinaris  i avorrits. La poesia, no hi té cap lloc. Aquest és el món que tenim i cal ser-ne conscient si no volem allunyar-nos de la realitat...

El 2015 l'any següent de l'acció, es exposar a l’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles el projecte Lletra Viva, mostra creativa de Júlia Batlles que integra el disseny gràfic, la poesia de Salvador Oliva i la participació ciutadana en la Diada de Sant Jordi.